La crisi, l'ajuntament i el comerç local

De tots és sabuda la crisi que tots els sectors de la societat estan patint. Un d'ells, el petit comerç, possiblement, sigui el més castigat de tots.
Al ser al final de la piràmide econòmica, depèn directament del consumidor final, que en definitiva és el que ha perdut el seu lloc de treball i el seu poder adquisitiu.

Quin paper juguen en tot això els ajuntaments i mes concret el d'Artés?

En moments con aquest, de "terror econòmic", els ajuntaments han de ser conseqüents amb la situació i s'han d'abocar amb els comerciants. Es a dir, alguna cosa com incrementar la relació comercial i econòmica amb els comerços locals, o com a mínim iniciar-la.
El fet de pagar els impostos en el poble on treballes i vius, hauria de ser un "plus" per contractar serveis que també son disponibles a Artés.
Serveis locals que ni tan sols són consultats quan s'han de demanar pressupostos, preus, disponibilitats, però que han pagat els seus impostos quan tocaba.

Actualment, la relació econòmica de l'ajuntament d'Artés amb el comerç local és practicament nula, i seria interessant saber on gasta els diners l'ajuntament i perquè.
És en aquest punt, on els partits de l'oposició juguen un paper decisiu, ja que son els únics que poden tenir accés a factures i papers, i poden preguntar el "perquè" de tot això que parlo.

Un poble sense comerç és un poble mort. Un ajuntament sense visió de poble és un ajuntament mort. Un ajuntament sense idees, és un candidat a l'oposició.

-Ei "pringat", paga els impostos, que tenim de comprar a fora d'Artés!!