L'imposibilista?

Avui s'ha celebrat un gran espectacle d'il·lusionisme a la Sala 2 de Gener d'Artés. Sergi Buka ens ha presentat "L'imposibilista", una actuació de màgia en el sentit més clàssic, cartes, coloms, monedes, aros...

Cal destacar una bona afluència de públic, tot i el fred a l'interior i a l'exterior de la Sala, però la funció ha valgut molt la pena i més tenint en conte que el mag, en Sergi Buka, a fet servir constantment a gent del públic per l'elaboració dels seus números.

És en espectacles com aquest on s'aprecien molt significativament les mancances i deficiències de la Sala 2 de Gener per desenvolupar certs tipus d'actes. La manca de visió de l'escenari i les fileres de cadires a la mateixa alçada resten espectacularitat a qualsevol tipus d'acte, ja sigui teatral o musical.

Si a tot això afegim l'absoluta manca de civisme per part d'alguns assistents als espectacles, modificant la situació de les cadires on els i sembla bé a ells, o afegint de noves a primera fila o al passadís central, o deixant a la canalla que corri i jugui per la sala mentre els artistes intenten fer la seva feina el millor que poden, no fa més que deixar en evidència la capacitat de la Sala per acollir segons quins actes.

Caldria doncs fer una aposta ferma i decidida per part del consistori artesenc, sigui qui sigui que governi, i començar a fer un projecte d'adequació de la Sala 2 de Gener. Crec que cal oblidar-se del Casal Artesenc i que el bisbat se'l mengi amb patates; no val la pena gastar temps i esforços en un edifici privat del que no traurem mai rés en clar.

L'aposta per la Sala 2 de Gener contaria amb l'aval legal i económic del poble i de l'ajuntament com a responsable del seu manteniment, evitant d'aquesta manera que tornes a caure en l'oblit com a succeït amb el Casal Artesenc, on ningú feia cap tipus d'obra ni de manteniment, ni tan sols aquells que feien un ús regular.

També voldria agrair i valorar molt positivament aquesta nova programació estable de teatre que l'actual ajuntament ens ha portat a Artés per primera vegada. Suposo que és el desig de moltes famílies que aquesta programació es pugui continuar fent durant molts i molts anys.

Dimissió del regidor de cultura

Després de la dimissió del regidor de cultura de l’Ajuntament d’Artés, res no ha canviat en el panorama municipal, ni ho farà. Els motius personals al·legats per dimitir del seu càrrec són del tot respectables, però d’altres relacionats amb la postura del seu grup polític davant el tsunami independentista són com a mínim discutibles.

Recordo que el govern municipal està formant per membres del Grup Unitari i de Progrés per Artés, que després de la impossibilitat d’acordar res amb la CUP, optaren per formar un govern en minoria, amb l’únic objectiu d’evitar que governés CiU.

La manca absoluta de voluntat de governar de la CUP, tot i ésser la segona força política, amb el seu discurs únicament nacional i radical, va precipitar doncs l’acord entre GUA i PxA, evitant aprofundir en assumptes nacionals, fora del dia a dia municipal.

Malgrat tot, la majoria de les mocions presentades en el que portem de legislatura han estat relacionades amb qüestions extra-municipals, del tot fora de l’àmbit municipal.

En una ocasió inclús els dos regidors de Progrés s’aixecaren i sortiren del ple, en disconformitat en la presentació d’una moció de reprovació als Borbons, Fraga o qualsevol altre assumpte intranscendent pel poble... davant el menyspreu i befa dels membres de la CUP.

Encara que desconcertadament, en posteriors ocasions els membres de Progrés, no han sabut consolidar aquesta postura, ja que en alguna que altra ocasió han votat inclús a favor d’alguna moció d’àmbit purament estatal o nacional.

Finalment en la sèrie d’aprovacions relacionades amb l’autodeterminació de Catalunya fetes en Plens ordinaris o extraordinaris a l'Ajuntament d'Artés, s’han abstingut tant els dos regidors del PxA com un dels tres regidors del GUA, suposadament per coherència amb l’acord atàvic arribat al seu dia per governar Artés, evitant entrar en el joc que pretenia la CUP, un parany polític però que finalment ha practicat en èxit, gràcies al vot favorable dels dos altres membres del GUA, entre ells l’alcalde amb tots els regidors de l’oposició, CIU i CUP.

Podem considerar aquest any (i mig) de legislatura com un gran èxit per la CUP. Tot i no voler governar, defugint de la seva responsabilitat, han tingut i tenen en tot moment contra les cordes a l’equip de govern, d'això se'n diu governar en minoria absoluta.

Aquesta setmana podem llegir a l’Infocup un resum del que diem, i veritablement se'ls ha de felicitar per "... a través de les mocions ... portar a terme els diferents punts del programa electoral, en la seva possible mesura...". Faltaria més! Sense estar al govern i complint programa! Ara rai que des del seient al parlament de la Generalitat podran fer polítiques nacionals, o no... poder allà parlaran del poble d'Artés.

Però reprenent el tema en qúestió, també s’especula força sobre les intencions polítiques de l’ara ex-regidor. Caldrà demanar-li a ell directament o bé inventar-se-les al gust maquiavèl·lic de cadascú.

Lleig panorama deixa el regidor sortint, després de també dimitir la tècnica de cultura i tancar el Kanal.

Personalment, com l’Artesenc, no contrastaré la informació que m’envieu i ho publicaré tot.

The rabbit hole

Morpheus: I imagine that right now you're feeling a bit like Alice. Tumbling down the rabbit hole?

Neo: You could say that.

Morpheus: I can see it in your eyes. You have the look of a man who accepts what he sees because he's expecting to wake up. Ironically, this is not far from the truth. Do you believe in fate, Neo?

Neo: No.

Morpheus: Why not?

Neo: 'Cause I don't like the idea that I'm not in control of my life.

Morpheus: I know exactly what you mean. Let me tell you why you're here. You're here because you know something. What you know, you can't explain. But you feel it. You felt it your entire life. That there's something wrong with the world. You don't know what it is, but it's there. Like a splinter in your mind -- driving you mad. It is this feeling that has brought you to me. Do you know what I'm talking about?

Neo: The Matrix?

Morpheus: Do you want to know what it is?

(Neo nods his head.)

Morpheus: The Matrix is everywhere, it is all around us. Even now, in this very room. You can see it when you look out your window, or when you turn on your television. You can feel it when you go to work, or when go to church or when you pay your taxes. It is the world that has been pulled over your eyes to blind you from the truth.

Neo: What truth?

COLLES POLITITZADES

   Colla de gegants, colla de grallers, colla de bastoners i ara colla de castellers ... Collons quantes colles! Perdoneu l'exabrupte, però queda bé.

   És d'agrair i admirar la dedicació altruista dels seus components, i envejable il•lusió que posen en cada sortida. Sacrificis personals en bé de la cultura catalana comuna. Cadascuna amb la seva vestimenta i promovent tradicions arrelades al poble o simplement importades.

   Tristament però, les colles, algunes més que altres, s'han acostat massa a certs partits polítics, poder per afinitat o bé per convicció pura i dura.

   És sabut per tothom que la colla gegantera són convergents o en el pitjor casos d'Unió, o familiars seus directament, i que com a grup participen en més actes fora poble que dins Artés.

   Colla de grallers i bastoners sovint identificats amb la CUP, i que no deixen de donar motius per no pensar-ho. Així mateix la nova colla castellera beu de la mateixa font de les anteriors.

   Joves i no tan joves que sovint ho barregen tot, cultura popular (folklore) amb reivindicació identitària o política.

   Cap entitat hauria d’apropiar-se ideològicament d'una colla ni de cap símbol d'Artés, ja que fan un magre favor al poble i la cultura.
   Cal ser curosos i tenir sentit comú pels qui no en tenen. Des de molt jovenet, he sentit l'aforisme llatí del propi Juli Cèsar: "la dona del Cèsar no només ha de ser honesta sinó també semblar-ho".

De Festa Major, bona Festa Major!

   Tret de sortida del nou any, que sembla serà dur, per alguns més que per altres, auguren canvis, tot i que no tenen per què ser bons. Artés com sempre, bona Festa Major amb tots els actes gratuïts i mantenint el nivell dels millors anys. Bona senyal haver pogut mantenir les despeses. Però, que ens espera aquest nou exercici?

   L'Apocalipsi de l'Escola de Música, després de l'acord assolit entre l'Ajuntament i la Direcció de l'EMA, pujada desmesurada, cafè per a tots i retallada de mestres. Trist espectacle el de l'Ajuntament, presentant les mesures amb l'EMA com dues entitats confrontades, sense cap senyal d'unitat ni enteniment. Això sí, mantenint el mateix Projecte Educatiu que tants i tants èxits (musicals) els ha donat.  

   Han creat un GOLEM incapaç de moure's. Un monstre amb els peus de fang, una escola caríssima sense futur, insostenible, carrinclona i vella. Aquest projecte és una pústula per al poble. La Direcció i l'Ajuntament qual Rabí, treuen a passejar dia sí, dia també aquest fotat negre musical, com la llegenda de Praga, on dins de la boca no han posat un tros de paper amb el nom secret de Déu, sinó feixos de bitllets, com una autèntica màquina escurabutxaques (meridianament conegut com TRAGAPERRAS). La inoperància política ha estat clamorosa, tant per part del govern com per part l'oposició. Cal destacar el trist paper dels amics de les arts polítiques i demagògiques, vegeu CUP, abstenint-se de la seva responsabilitat com de costum. 

   Que quedi clar per a tots qui serà el culpable de l'Apocalipsi ... Tots i cada un dels que han consentit aquest mamonisme generalitzat.

   Com no recordar per aquestes dates que l'Escola Pública d'Artés seguirà lluint horari, acabant mitja hora abans que l'Escola concertada (Vedruna) i que hipòcritament després tornaran a reclamar que aquestes mitges hores "sueltes" els nens no es quedin pul·lulant a la sortida, ni per Correus, que destorben i molesten.

   I seguint el gran exemple de consens engegat per l'antiDirecció de l'Escola Pública d'Artés, aquest curs l'Institut Públic d'Artés també decideix unilateralment fer horari intensiu, trencant un suposat acord amb l'Escola Vedruna de canviar si tots dos centres així ho acordaven. Ja tenim greuges a tort i dret. Conciliacions impossibles. Nens de dotze anys sols pel poble amb les claus de casa a les mans, dinars de microones davant la tele mirant telenovel·les...

   Formiguetes de l'Ajuntament governant en precari per responsabilitat. Convergència o Unió en oposició surrealista. I la Candidatura d'Unitat Popular fluint decebedora irresponsabilitat i immaduresa política i personal. 

   Això sí, tots preparats per a la gran Manifestació de l'11 convocada per l'Assemblea.cat. Gran debat català per veure qui assistirà i qui no.

FEINA DE FORMIGUES

A prop ja del primer aniversari de l'actual consistori municipal, vull fer una mica de reflexió del que ha succeït i de com Artés suporta la crisi. La geometria variable està fent patir de valent el govern municipal, veient com propostes són rebutjades per no tenir majoria suficient o millor dit que la majoria està en l'oposició i sorprenentment sovint els de l'oposició es poden d'acord, segurament per raons totalment diferents, però que al cap ia la fi convergeixen, possiblement per allò que diuen que els extrems es toquen.

Dels programes dels partits polítics de les passades eleccions, ja ningú se'n recorda. Bé, els de la CUP sí, contínuament els seus dirigents empastifen dels seus mínims qualsevol comissió o reunió fent impossible qualsevol acord.

CiU està orgullós, tal com ho expressa el seu estimat líder, en l'última homilia. CiU proposa el que no creu ni practica, tal com fa l'església. Es queixa del NO de les altres forces polítiques al seu govern d'unitat, només excusant la CUP per coherent. Ja et dic jo que els extrems es toquen.

I en definitiva, el poble està que fa pena. No hi ha cap canvi de res, el mateix passeig desastre, cap proposta de viabilitat de l'Escola de Música, el Kanal és un infern de porreros i pre vagabunds, al parc no s'ha fet cap millora, i ni parlar del projecte de piscina coberta que les dues formacions polítiques en el govern, GUA i Progrés, portaven als seus respectius programes.

PxA segueix apareixent com a la marca blanca del denostat PSC i el Grup Unitari en desballestament per ERC d'Artés, que s'està començant a posicionar.

Feina de formigues dels regidors de govern, fins i tot dels partits de l'oposició, amb l'inestimable ajuda de les persones de partit que segueixen el dia dia Municipal, participant-ne activament. Però tota aquesta feina de govern no s'està materialitzant en el dia a dia d'Artés. Les urnes no entenen d'esforços ni equilibris, no tindran pietat. El resultat de les eleccions Municipals a Artés l'any 2011 demanaven un canvi... Què estan fent aquests polítics per millorar la vida dels artesencs? I jo em demano qui són les cigales de la fàbula?

És clar que aquest govern municipal és precari, no per la capacitat sinó per la legitimitat en què actua. Sembla però que s'hi trobin a gust ...

La rebel·lió dels ignorants anònims

   Fins ara havíem sentit a parlar sobre el moviment dels indignats, els famosos 15M. Però a Artés ha sorgit un altre moviment encara més novedós i del qual es veu que en sóc membre fundador.

   Aquest moviment del que us parlo, és el dels ignorants. No tenen cap data fixe d’inici d’activitats però, si us sembla, el 28D en pot ser una de bona.

Ignorants per dubtar, qüestionar o preguntar...

   Com pot dubtar algú de la professionalitat de l’equip directiu de l’Escola pública Dr. Ferrer quan, fan festa en divendres per fer endreça. Això després de dues setmanes de vacances de Nadal. Qui sóc jo, per qüestionar el què tenen o no dret a fer; o preguntar-me si no hi havia altre alternativa que enviar als nens a casa.

   Com dubtar de la capacitat i bona voluntat de les persones i de les entitats que aquests representen que, altruistament amb el seu esforç i hores tiren endavant un projecte sense esperar-ne res a canvi. I qui s'ho creu?

   Qui qüestiona la viabilitat del CNA, del CBA o del FCA? i tantes altres entitats o associacions...

   Qui qüestiona els legítims interessos particulars, familiars o fins i tot polítics que tenen aquestes nobles empreses privades o entitats públiques.

   Qui posa en dubte les mesures d’austeritat engegades per l’Escola de Música, ara demanant ofrenes piadoses a través d’una quota d’AMPA per tal de poder seguir amb el model actual i funcionament normal de l’Escola.

   Qui posa en dubte la bona voluntat del consistori municipal, que per tal de tirar endavant el govern de progrés, s’ha baixat els pantalons reiterades vegades amb els socis renegats i a la fosca de la CUP.

   Qui es pregunta sobre el futur de la Festa de la Verema de la DO del Bages que paguem els d’Artés?

   Qui dubte del romanent de la Fira d’Artés?

   Qui gosa dubtar sobre l'honorabilitat del cap de l'oposició, de la necessitat o no que té de tornar el que no es seu, a l'Ajuntament?

   Qui ignora de la bona fe de la gent? Jo, confesso que sóc un ignorant, que no en sé res de tot plegat, i espero de tot cor no saber-ne mai tant com vosaltres.

   Poder vosaltres trieu viure en la ignorància (blue pill) i això us dóna de torna, la felicitat:

Morpheus: “That you are a slave, Neo. Like everyone else, you were born into bondage, born inside a prison that you cannot smell, taste, or touch. A prison for your mind.”

...però
Morpheus: “You take the blue pill and the story ends. You wake in your bed and believe whatever you want to believe. You take the red pill and you stay in Wonderland and I show you how deep the rabbit-hole goes. Remember all I am offering is the truth, nothing more.”

   Quina tries tu?

Fes-te fotre... en divendres 13

A quin cap cap fer festa després de dues setmanes de festa. A quin món viuen.
   Degut a la finalització de les obres a l'Escola Dr. Ferrer, i un cop recomençades les classes després del descans nadalenc, es decideix enviar als alumnes a casa el divendres 13, per tal de poder fer degudament "dissabte".
 La Direcció del Centre es desentén de la realitat social i la manca de sensibilitat és total.
  ¡Manda huevos! Tenen molt marge per rebre aquests que s’han fet el món a mida, i no vull mal a ningú especialment. 
   Però poder, ja comença a ser hora.

   Sap molt greu veure com sempre se’n surten amb la seva. Segurament s’excusaran amb qualsevol dret o decret que efectivament els permet fer els que els roti. I per permetre-ho, al Departament d’ensenyament li falta educació o a l’inrevés.

   Esperem que avui no es constipin amb el fred que fot.
   L'Ase del cops som tots i la gallina poder algun dia dirà prou!