Via mail ens arriba el següent comentari:Fa un parell de caps de setmana vam haver de patir la nova ocurrència dels directius de l’escola de música d’Artés. Res de comprovar el progrés de la nena amb la flauta travessera o com se les arregla el nen amb el trombó. No. Ara han descobert els films animats de Tim Burton i han decidit raptar els nens tot un cap de setmana per aprofundir en les seves ànsies de glòria i autobombo.
No importa que la calor que feia desaconsellés qualsevol activitat: s’agafa l’infant hora i mitja abans del show, se’l maquilla de cap a peus (inclòs un plàstic al cap, per facilitar la transpiració, suposo) i apa, dues hores fent l’estaquirot, a més de trenta graus, per satisfer les ànsies de lluïment d’un grup de persones que semblen felices de tenir actors i públic assegurats per als seus experiments. Ja ho deia el Regió-7: èxit total. Portaven muntant el show des del setembre. Van tenir temps de fer alguna cosa més?
En fi; els nens estan contents, marejos apart, i als pares només ens toca pagar (matrícula perpètua inclosa) i aguantar, esperant que la propera pantomima tingui més gràcia i no tinguin l’ocurrència de disfressar els nens al juny de bussos o astronautes.
Un melòman indignat.
Efectivament, com diem, més del mateix...
ResponEliminaEm sembla que aquesta escola és més elitista del que el poble es mereix. Sempre he pensat que per un poble, una escola de poble i prou... si volen circ o polítiques de conservatoris, no tenim prou avis ni tiets per totes aquestes martingales extravagants.
Subscric tot el que s'ha dit anteriorment.
ResponEliminaAra ja sé per què el Pepe estava tant indignat dient que havien segrestat la seva filla . Estic bastant d´ acorda amb les vostres paraules i més us diré : Ull a qui toqueu i critiqueu de l´ escola de música .... Sereu els rars i els més malmirats ...
ResponEliminaNo es discuteix la qualitat de l'acte, ni crec que s'ataqui a ningú en concret, simplement, i és la meva opinió, és la manera de finalitzar tot un any d'escola de música. És el fet de tenir a unes criatures durant més de dues hores disfressats, farcint i decorant l'escenari i a uns pares intentant esbrinar qui és el teu fill, sense possibilitat de veure ni escoltar, com crec que cal, les evolucions musicals de tot un any.
ResponEliminaNo fa falta que discuteixis la qualitat de l´ acte ni res que vagi al voltant de l´ escola de música , només us torno a dir que tot i estar d´ acord amb vosaltres , aquest poder fàctic creat per Carles Suero i per Martillo ? , és intocable .
ResponEliminaSatanàs, tinc curiositat per saber d'on treus tota aquesta informació sobre "poders fàctics" referent a l'escola de música...no et recordo ni com alumne ni com a pare d'alumne...
ResponEliminaOdo , ja saps que el poder del mal penetra a tot arreu ...
ResponEliminadoncs a mi em sembla que per organitzar un acte de fi de curs amb tota aquella canallada i que quedi amb cara i ulls s'ha de ser com a mínim un geni i després tenir el collons com un toro.
ResponEliminaJo encara diría més:
ResponEliminacrec que l'experiència de treball i esforç compartit, l'emoció per l'èxit colectiu que suposa un aplaudiment, són coses tan valuoses per la formació d'aquella canalla que suava la cansalada, que eclipsen qualsevol altre consideració.
i una cosa es clara: si anem a veure qualsevol cosa que es faci a Artés amb pedres i tomàquets a les butxaques acabarà per no fer·se res.
i es que la crítica sempre és bona,no dic pas que no, però si on hi ha treball, entusiasme i imaginació hi volem veure ànsies de gloria, ja l'hem cagat.
Totalment d'acord Litx, treball, emoció, èxit.... ara bé, estàs insinuant que la fi justifica els mitjans?
ResponEliminaTot si val si hi ha treball, entusiasme i imaginació...?