Artés, com la majoria de municipis, té carrers, places i equipament municipal en continu deteriorament. Voreres en mal estat, paviment inexistent, rajoles i llambordes aixecades, són una constant que els veïns d'Artés hem de suportar i sofrir.
Qui no ha ensopegat alguna vegada en les rajoles del carrer de les Parres, en el seu costat dret, abans d'arribar al CAP? qui, sortint de la piscina o del pavelló, no ha estat a punt de menjar-se el poc paviment que queda en el sòl?
I qui, per falta d'una llamborda o per sobresortir aquesta, en qualsevol vorera del poble, s'ha vist “fotut” en algun moment?
Senyals que cauen o que els disbauxats arrenquen, i que no tornen a col·locar-se. Escombraries acumulades als racons i cantonades (mireu al parc de les muralles, ara que arriba la verema), carrers per on no passa la màquina de la neteja....
Aquestes “ximpleries” són les que realment interessen a la gent i no l'estalvi de 2 cèntims en el telèfon de l'ajuntament o d'1 cèntim en bolígrafs o en el paper de les oficines municipals, tot això en benefici de ves a saber qui.
Emprar el temps i l'energia a resoldre els problemes quotidians i visibles d'Artés. Dedicar-se a buscar on estan les possibles deficiències i no esperar al fet que la gent de peu, farta de problemes, acabi muntant brega.
Exemples molt significatius són el parc de can Crusellas i la plaça Catalunya, deixat el primer i abandonat des de la seva creació el segon. Equipaments municipals que possiblement no siguin utilitzats per cap dels membres del consistori, i potser d'aquí vingui el seva indiferència.
És una utopia solucionar tot això? Potser si, però no per això cal deixar d'explicar-ho i de denunciar-ho, estigui qui estigui en el consistori. Nosaltres som els qui els posem i qui tenim la possibilitat de treure’ls. Que no ho oblidin.
El ciutadà valora l'eficàcia, la proximitat i la facilitat per poder expressar els seus problemes. Amb actituds grotesques i prepotents s'aconsegueix el menyspreu i la indiferència.
Per tal de xuclar la sang al ciutadà artesenc, aquest consistori utilitza tècniques de xoc (mai més ben dit). La brigada atòmica artesenca, de bon matí, és a dir a les 3/4 de 9, es posa a penjar una pancarta al carrer Rocafort, cantonada amb la Barquera, provocant un embús de magnituds incommensurables a tot el carrer Rocafort, carretera de Prats i de Calders.
